Tinc 31 anys, sóc epilèptic amb crisis generalitzades tòniques clòniques i tinc por de morir i més que això tinc por a la por.
Fa una mica més de deu anys em va venir el primer atac envoltat d'una gentada. Després s'esdevingueren proves i més proves, TAC, ressonàncies magnètiques, electroencefalogrames,... etc Seguidament em van diagnosticar epilèpsia. Vaig començar amb els fàrmacs antiepilètics com l'àcid valproic. Els efectes secundaris eren prou evidents: taquicàrdies, tremolors, son, marejos, etc. Però un dia vaig provar el depakine i vaig notar millora. No obstant, el "Gran Mal" seguia fent acte de presència. Jo també l'hi ajudava, bevia com qualsevol adolescent de la meva colla i anava de festa com tothom fins que el Sol il·luminava el matí.
Ara em prenc keppra i sembla que la cosa millora, però continuo tenint de tant en tant crisis tòniques clòniques generalitzades. Com la que fa 1 mes em va venir a casa. Visc sol i em sento sol. Vaig trucar a la família, vaig avisar una ambulància doncs em vaig despertar amb molt mal de cap i un fort cop a la cara i vaig deduir que em va venir un atac.
Em fa por fer patir als que estimo. A vegades tinc ganes d'agafar les maletes, deixar la feina i desparèixer.
diumenge, 4 de gener del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)